Laios, rei de Tebes i fill de Labdac, del llinatge de cadmos, es va casar amb Iocasta, germana de creont. Laios desitjava tenir fills, però el matrimoni era esteril. Apol.lo el va prohibir tenir fills, ja que deia que fill que tingués, el mataria i causaria la ruïna a Tebes, Laios el va ignorar i va engendrar a Èdip. Laios no podia viure amb el temor de la desgràcia que Apol.lo va anticipar, va abandonar a Èdip en un bosc, però aquest va sobreviure ja que n pastor el va trobar i el va portar daant del rei de Corint. Èdip va creixer i va vèncer a molts homes i quan estava tornan al seu lloc d'origen, es va trobar al seu pare desconegut i el va matar. Quan va arribar a palau, Creont li va ordenar que es casès amb Iocasta ( la seva mare), i van tenir quatre fills: Antígona, Ismene, Etèocles i Polinice. Quan va passar el temps, Èdip es va assabentar dels seus dos crims ( casar-se amb la seva mare i tenir fills amb ella). Iocasta es va matar i Èdip es va buida els ulls i, solitari i cansat de suportar els mals
tractes d’Etèocles i de Polinices, que d'ell heretaran tan sols la discòrdia i la guerra. Mor Èdip i els dos germans s’havien de disputar el poder un any cadascú. Però, Polinices és
desposseït pel seu germà i fuig cap a Argos. Comença a plantejar la seva vengança i porta un exèrcit d'homes per contraatacar a la ciutat de
Tebes i el seu rei. Euridice, Euriganeia i Astimedusa, discuteixen sobre
el conflicte bèl·lic que assola la ciutat i que està deixant morir molt
homes sense miraments, i veuen arribar la ruïna a Tebes. Astimedusa
confia en què el destí canviarà i demana que la ciutat es defengui
d’aquests atacs que poden acabar amb la ciutat, encara que té els seus
dubtes. Eumolp, per part seva, opina que Tebes ja està destinada a la
ruïna i es lamenta profundament de les morts.
