jueves, 6 de diciembre de 2012

El més vell del poble (ANTOLOGIA POÈTICA)

El més vell del poble.

Aquest poema esta escrit per Josep Carner, que va néixer a Barcelona al 1884 i va morir a Brussel·les al 1970. Va néixer durant el modernisme, però creix amb el noucentisme i el representa, i s'involucra en la tasca de la mancomunitat. Josep Carner es també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant del Noucentisme. La historia de Josep Carner es pot dividir en quatre etapes, la primera seria la etapa d'iniciació 1896-1905 i en aquesta etapa la seva obra mes important va ser "el llibre de sonets". A la segona etapa es l'etapa noucentista 1906-1924 i la seva obra mes important va ser "Els fruits saborosos". La tercera etapa representa un canvi evolutiu en l'historia de Josep carner 1925-1939, la seva obra mes important va ser "cor quiet". I per últim la quarta etapa es l'etapa de desprès de la guerra civil espanyola, que presenta l'exili de carner i aixo comporta l'allunyament de Catalunya, la seva obra mes representativa va ser "Nabí".

L'any 1966 va publicar el seu llibre de poemes "El tomb de l'any", a la tercera etapa. On insisteix en la visió personal del paisatge que li era més pròxim i en l'enyorança del paisatge absent. En aquest llibre trobem el poema El més vell del poble, un poema emocionant. És una declaració de principis, una declaració d'amor a la Pàtria i la bandera, és el resum de la seva fecunda vida, un autoretrat precís i es també, lamentablement, un comiat. 

És un poema amb quatre estrofes, els dos primers tenen quatre versos i els dos últims en tenen tres. Són decasíl·labs ( de 10 síl·labes), i son d'art major. Té una rima consonant ja que es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada.
I es encadenada en:
A      A     C     D
B      B    D     C
A      A     C     D
B      B     

És femenina i alterna en masculines, per exemple a la segona estrofa.

La idea que l'autor vol transmetre es l'amor de la seva Pàtria i relaciona un tópic literari que és "Tempus Fugit" perquè a la tercera estrofa nombra el pas del temps.

Modernisme i Noucentisme

7. Modernisme i noucentisme. Relacions, semblances i diferencies:

Les relacions que hi ha entre el modernisme i el noucentisme es el cadàver de Maragall que és vetllat per Eugeni d'Ors. El noucentisme d'Ors s'inicia escrivint a la revista de la bohèmia modernista. Els Quatre Gats. La Nausica del modernista Maragall és una de les síntesis més eloqüents del Noucentisme futur.

Les semblances que existeixen entre el modernisme i Noucentisme són:

Al Modernisme: l'actitud es passiva això vol dir la renúncia i evasió dels problemes estètics de la novel·la. L'actitud activa es la presa de consciencia de la necessitat de renovació. Novel·les d'influència costumista: les anomenades "anti novel·les". L'agonia romàntica: equivalent a la novel·la decadentista  El ruralisme i la novel·la rural. I al Noucentisme agafa un model molt concret i intenta imposar-ho com a norma, aquesta es una de les diferencies. Hi ha una important producció de literatura al Modernisme, però al Noucentisme, la novel·la estèticament exigent desapareix i això s'ha estat discutint fins ara. Va ser incapaç de formar un model alternatiu a l'esgotat i criticat model Realista.


martes, 4 de diciembre de 2012

NOUCENTISME

1. Cronologia del Noucentisme. Fets principals qe passen als inicis i al final del moviment.

El noucentisme es va definir a l'any 1906 que es produeixen una sèie de fets que assenyalen l'inici del moviment. Desde el Govern es dóna un impuls a la cultura catalana i això provoca un procés de transformació social i cultural. Per aquest motiu, el noucentisme acaba l'any 1923 quan el govern català es enderrocat per una dictadura, la de Primo de Rivera.
L'Any 1906 Eugeni d'Ors comença a publicar el Glossari a "La veu de Catalunya", columna periodística des de la qual difon el seu ideari.Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de concepció poètica del noucentisme. Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica. Al any 1907 es va crear l'Institut d'Estudis Catalans en relacio amb l'activitat literaria destaca la publicació de Mitjorn i al principi de l'any 1908 destaca Empori. A l'any 1911 es fan realitzacion puntuals com el famós Almanach dels Noucentistes. Seguit al 1912 es van crear les plataformes com la Secció Filològica de l'IEC o la càtedra per a Pompeu Fabra, al any 1913  es crea l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i fan possible de de l'autoritat institucional la codificacio de la llengua empresa per aquest, amb la pomulgacó de les Normes Ortogràfiques, al 1914 es va crear la Biblioteca de Catalunya i al 1915 es va crear l'escola de Bibliotecàries annexa sense oblidar altrament empreses editores com ara la Societat Catalana d'Edicions que es van crear entre el 1910 i 1926 i, en especial, l'Editorial Catalana creada entre el 1917 i 1924, maxima expressio de la politica cultural del moviment en e camp de la lletra impresa.