Moriscos: Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques residents a l'antic Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia. Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava.
El decret d'expulsió dels moriscos (1609), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de Valènciaque va perdre gran part de la seua població.
Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir als moros pacíficament a la fe cristiana per
tal que no s'avalotaren. Aviat començaria a forçar aquesta conversió
amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la
crema de llibres. Després d'això el Cardenal Cisneros se centrà en els renegats, categoria que els posà ell mateix als cristians granadins convertits a l'Islam, o per extensió fills o néts de cristians que es convertiren a l'Islam. Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l'Albayzin començaren
a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels
cristians, a mesura que la pressió per a convertir-los al cristianisme
augmentava. Els moros granadins començaren a demanar la destitució de Cisneros, i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empresonà als moros més
respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i
amb l'objectiu d'evitar que posaren més entrebancs en el seus plans de
proselitisme forçat.
Als moriscos els van expulsar al 1609 per moltes causes:
- La majoria de la població morisca, darrera mes d'un segle es la seva conversió forçada al cristianisme, eren un grup social apart, tot i que, excepte a Valencia, la majoria de les comunitats havien demanat l'us de la llengua árab a favor del castellà, i d que el seu coneixement del dogm i dels rios del islam,reliio que practicaven en secret, era en general molt pobre.
- Darrera la rebelió de les Alpurras (1568-1571), proagonitzada per moriscos granadins, els mes aculturats, van anar agafan cada vegada mes pes la opinió de que esta minorí religiosa constituia u veritable roblema de seguretat nacional. Aquesta opinio es veia reforsad per les nombroses incrsions de pirates berberiscos, que en ocasions ern facilitades o festejades pr la població morisca i que asolaben continuament tota la costa levantina. Els moriscos van comnsar a ser considerats una quinta columna, i ns potencials alias de turcs i francesos.
- La po de la colaboracio entre la població morisca i l'imperi turc otomano en contra de l'Espanya cristiana.Cal destacar qe els turcs suposavn la majo amenaça per els interesos de la Corona Espanyola i mai van arribar a coneguir grans victories en contra d'ells mateix, d'aquí probé l'aliança entre moriscos i turcs, aquests primers presionan desde la propia Espanya que arrosegava i afrontava uns crisi economica important.
- El comensament d'una etapa de reesió al 160 derivada d'una disminucio en la arribad dels recurs d'America. La reducció dels estandars de vda va portar a la poblacio cristiana a mirar amb resentiment a la població morisca.
- Una radicalizació en el pensament de molts governants darrera el fracas er acavar amb el protestantisme en els Paisos Baixos.
- L'intento d'acabar amb el pensament critic que fa temps corria per Europa sobr la discutibl crisiantat d'España per la permanencia d'algunes minories religiosas. Amb aquesa decisio s'acabava amb el procs homonetzador qu havia comensat amb lexpulsio dls jueus i ratificava la cristiandad dels reinos d'España. Tot així aquesta no era la opinio popular, que nomes es veia amb cert rsentiment per comptencia de recurs i teball.
