El més vell del poble (ANTOLOGIA POÈTICA)

El més vell del poble.

Aquest poema esta escrit per Josep Carner, que va néixer a Barcelona al 1884 i va morir a Brussel·les al 1970. Va néixer durant el modernisme, però creix amb el noucentisme i el representa, i s'involucra en la tasca de la mancomunitat. Josep Carner es també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant del Noucentisme. La historia de Josep Carner es pot dividir en quatre etapes, la primera seria la etapa d'iniciació 1896-1905 i en aquesta etapa la seva obra mes important va ser "el llibre de sonets". A la segona etapa es l'etapa noucentista 1906-1924 i la seva obra mes important va ser "Els fruits saborosos". La tercera etapa representa un canvi evolutiu en l'historia de Josep carner 1925-1939, la seva obra mes important va ser "cor quiet". I per últim la quarta etapa es l'etapa de desprès de la guerra civil espanyola, que presenta l'exili de carner i aixo comporta l'allunyament de Catalunya, la seva obra mes representativa va ser "Nabí".

L'any 1966 va publicar el seu llibre de poemes "El tomb de l'any", a la tercera etapa. On insisteix en la visió personal del paisatge que li era més pròxim i en l'enyorança del paisatge absent. En aquest llibre trobem el poema El més vell del poble, un poema emocionant. És una declaració de principis, una declaració d'amor a la Pàtria i la bandera, és el resum de la seva fecunda vida, un autoretrat precís i es també, lamentablement, un comiat. 

És un poema amb quatre estrofes, els dos primers tenen quatre versos i els dos últims en tenen tres. Són decasíl·labs ( de 10 síl·labes), i son d'art major. Té una rima consonant ja que es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada.

I es encadenada en:

A      A     C     D

B      B    D     C

A      A     C     D

B      B     

És femenina i alterna en masculines, per exemple a la segona estrofa.

La idea que l'autor vol transmetre es l'amor de la seva Pàtria i relaciona un tópic literari que és "Tempus Fugit" perquè a la tercera estrofa nombra el pas del temps.

Modernisme i Noucentisme

7. Modernisme i noucentisme. Relacions, semblances i diferencies:

Les relacions que hi ha entre el modernisme i el noucentisme es el cadàver de Maragall que és vetllat per Eugeni d'Ors. El noucentisme d'Ors s'inicia escrivint a la revista de la bohèmia modernista. Els Quatre Gats. La Nausica del modernista Maragall és una de les síntesis més eloqüents del Noucentisme futur.

Les semblances que existeixen entre el modernisme i Noucentisme són:

Al Modernisme: l'actitud es passiva això vol dir la renúncia i evasió dels problemes estètics de la novel·la. L'actitud activa es la presa de consciencia de la necessitat de renovació. Novel·les d'influència costumista: les anomenades "anti novel·les". L'agonia romàntica: equivalent a la novel·la decadentista  El ruralisme i la novel·la rural. I al Noucentisme agafa un model molt concret i intenta imposar-ho com a norma, aquesta es una de les diferencies. Hi ha una important producció de literatura al Modernisme, però al Noucentisme, la novel·la estèticament exigent desapareix i això s'ha estat discutint fins ara. Va ser incapaç de formar un model alternatiu a l'esgotat i criticat model Realista.

NOUCENTISME

1. Cronologia del Noucentisme. Fets principals qe passen als inicis i al final del moviment.

El noucentisme es va definir a l'any 1906 que es produeixen una sèie de fets que assenyalen l'inici del moviment. Desde el Govern es dóna un impuls a la cultura catalana i això provoca un procés de transformació social i cultural. Per aquest motiu, el noucentisme acaba l'any 1923 quan el govern català es enderrocat per una dictadura, la de Primo de Rivera.

L'Any 1906 Eugeni d'Ors comença a publicar el Glossari a "La veu de Catalunya", columna periodística des de la qual difon el seu ideari.Es publiquen Els fruits saborosos de Josep Carner, una mostra de concepció poètica del noucentisme. Se celebra el primer Congrés de la Llengua Catalana, que representa la consolidació de la reforma ortogràfica. Al any 1907 es va crear l'Institut d'Estudis Catalans en relacio amb l'activitat literaria destaca la publicació de Mitjorn i al principi de l'any 1908 destaca Empori. A l'any 1911 es fan realitzacion puntuals com el famós Almanach dels Noucentistes. Seguit al 1912 es van crear les plataformes com la Secció Filològica de l'IEC o la càtedra per a Pompeu Fabra, al any 1913  es crea l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i fan possible de de l'autoritat institucional la codificacio de la llengua empresa per aquest, amb la pomulgacó de les Normes Ortogràfiques, al 1914 es va crear la Biblioteca de Catalunya i al 1915 es va crear l'escola de Bibliotecàries annexa sense oblidar altrament empreses editores com ara la Societat Catalana d'Edicions que es van crear entre el 1910 i 1926 i, en especial, l'Editorial Catalana creada entre el 1917 i 1924, maxima expressio de la politica cultural del moviment en e camp de la lletra impresa.

Moriscos

5. Qui eren els moriscos? Com vivien i quin tipus de creences tenien? Quina mena de mesures va emprendre la jerarqia política i eclesiàstica contra aquesta comunitat, abans de la seva expulsió?

Moriscos: Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques residents a l'antic Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia. Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava.

El decret d'expulsió dels moriscos (1609), promulgat per Felip III, ordenà l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de Valènciaque va perdre gran part de la seua població.

Immediatament després de la fi de la conquesta castellana del Regne de Granada amb l'entrada dels Reis Catòlics a Granada, encomanen al Cardenal Cisneros convertir als moros pacíficament a la fe cristiana per tal que no s'avalotaren. Aviat començaria a forçar aquesta conversió amb subornaments als representants de les comunitats musulmanes i la crema de llibres. Després d'això el Cardenal Cisneros se centrà en els renegats, categoria que els posà ell mateix als cristians granadins convertits a l'Islam, o per extensió fills o néts de cristians que es convertiren a l'Islam. Cisneros pretenia que aquests tornaren a la fe cristiana i que se sotmeteren a la llei de Castella. Molts moros de l'Albayzin començaren a desconfiar de la garantia de llibertat de culte per part dels cristians, a mesura que la pressió per a convertir-los al cristianisme augmentava. Els moros granadins començaren a demanar la destitució de Cisneros, i com resposta a aquestes queixes, Cisneros empresonà als moros més respectats de Granada, tenint-los pels instigadors dels revoltosos, i amb l'objectiu d'evitar que posaren més entrebancs en el seus plans de proselitisme forçat.

Als moriscos els van expulsar al 1609 per moltes causes:

• La majoria de la població morisca, darrera mes d'un segle es la seva conversió forçada al cristianisme, eren un grup social apart, tot i que, excepte a Valencia, la majoria de les comunitats havien demanat l'us de la llengua árab a favor del castellà, i d que el seu coneixement del dogm i dels rios del islam,reliio que practicaven en secret, era en general molt pobre.
• Darrera la rebelió de les Alpurras (1568-1571), proagonitzada per moriscos granadins, els mes aculturats, van anar agafan cada vegada mes pes la opinió de que esta minorí religiosa constituia u veritable roblema de seguretat nacional. Aquesta opinio es veia reforsad per les nombroses incrsions de pirates berberiscos, que en ocasions ern facilitades o festejades pr la població morisca i que asolaben continuament tota la costa levantina. Els moriscos van comnsar a ser considerats una quinta columna, i ns potencials alias de turcs i francesos.
• La po de la colaboracio entre la població morisca i l'imperi turc otomano en contra de l'Espanya cristiana.Cal destacar qe els turcs suposavn la majo amenaça per els interesos de la Corona Espanyola i mai van arribar a coneguir grans victories en contra d'ells mateix, d'aquí probé l'aliança entre moriscos i turcs, aquests primers presionan desde la propia Espanya que arrosegava i afrontava uns crisi economica important.
• El comensament d'una etapa de reesió al 160 derivada d'una disminucio en la arribad dels recurs d'America. La reducció dels estandars de vda va portar a la poblacio cristiana a mirar amb resentiment a la població morisca.
• Una radicalizació en el pensament de molts governants darrera el fracas er acavar amb el protestantisme en els Paisos Baixos.
• L'intento d'acabar amb el pensament critic que fa temps corria per Europa sobr la discutibl crisiantat d'España per la permanencia d'algunes minories religiosas. Amb aquesa decisio s'acabava amb el procs homonetzador qu havia comensat amb lexpulsio dls jueus i ratificava la cristiandad dels reinos d'España. Tot  així aquesta no era la opinio popular, que nomes es veia amb cert rsentiment per comptencia de recurs i teball.

Glossaris

Glossari ACTE I 

mastí: Nom de diverses races de gossos que tenen el cap gros, curt i ample, les orelles penjants i els ossos massissos

esberlada: esberlar. Trencar alguna cosa en el sentit de les seves fibres, segons la línia de mínima resistència

clot: Lloc baix voltat d'elevacions.

penedit: penedir-se, Saber greu d'haver fet o deixat de fer alguna cosa.

feréstec: persona esquerpa, intractable.

cianís: moneda d'or que s'utilizta a l'Africa.

mesells: insensibilitat absoluta

hurí: dones que segons els islamic acompanyan als benavenurats al paraís.

planyien: plorar

enternida: enternecer, emblandecer.

Pirates i Corsaris

1. Com observaras a Mar i Cel es fa referènca tant als "pirates" com als "corsaris". A l'obra se'n parla com si fossin termes sinònims, però no és ben bé així. Busca informació en un diccionari o en una nciclopèdia sobre que són exactament, un pirata i un corsari. Quines semblances i quines diferències existeixen enre les dues activitats?

La pirateria és la pràctica que té per a objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer. Un pirata és una persona que practica la pirateria.Tanmateix, els pirates no es limitaven només als pillatges de vaixell sinó que de vegades atacaven petites ciutats costaneres. La paraula «pirata» està lligada a les accions a la mar sense l'acord d'una nació sobirana.

Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de països enemics i apoderar-se de la nau i de la seva càrrega.

En resum, la diferència entre pirates i corsaris, es que els pirates roben il·legalment altres vaixells en canvi, els corsaris tenien el permis del govern, per robar als vaixells. El pirates eren delinqüents en canvi els corsaris lo que feien era un bon treball economic.